Cantigas de Santa Maria/CLXXXII

Wikisource, a biblioteca livre


Como Santa Maria livrou u ladron da mão dos diaboos que o levavan.

Deus, que mui ben barata
quen pola Virgen cata.

Dest' un maravilloso
miragre mui fremoso
vos direi, saboroso
e d' oyr sen ravata,
Deus, que mui ben barata...

Que fez Santa Maria
dun ome que fazia
muito mal cada dia,
andand' en ha mata.
Deus, que mui ben barata...

Ca britava camos,
demaes pães e vos
roubava dos mesquos,
e o our' e a prata
Deus, que mui ben barata...

E o al que achava,
que nada non leixava.
Pero muito fiava
na que o mal desata,
Deus, que mui ben barata...

Assi que ssas vigias
guardava dos seus dias,
des i malfeitorias
nen sol da çapata
Deus, que mui ben barata...

De null' ome fillasse.
Demais, queno rogasse
pola Virgen, contasse
que feit' era a data,
Deus, que mui ben barata...

E dar o que tia
por amor da Rea.
Mais ha mort' aga
sobetanna que mata
Deus, que mui ben barata...

Muitos, mató-o toste;
e de demões oste
per cima dun recoste
mui mais ca Damiata
Deus, que mui ben barata...

Mais longe o levaron
e mal o doitaron,
e atal o pararon
com' ha escarlata.
Deus, que mui ben barata...

Mais ssa madre coitada
ouve muito rogada
a Virgen corõada,
que os demões ata,
Deus, que mui ben barata...

Que seu fillo lle désse
e viver-llo fezesse
e o demo presesse,
que á rosto de gata.
Deus, que mui ben barata...

Sa oraçon oyda
foi da Virgen conprida,
e deu-lle logo vida,
des i da muit' ata
Deus, que mui ben barata...

Morte guardou privado
d' infern'; e seu mandado
da Virgen fez de grado,
que os maes remata.
Deus, que mui ben barata...